Aigües de Manresa, l’Agència de Salut Pública i l’Ajuntament de Calaf exposen la situació actual de l’aigua davant la ciutadania

Des del 18 d'agost, el municipi de Calaf torna a estar sense aigua potable a causa de la reducció del cabal a la riera del Mantellí que ha fet elevar el nivell de nitrats per sobre els 50mg/l. Durant aquest període però, no s'ha aconseguit estabilitzar la situació i per això, davant el neguit de la ciutadania, l'Ajuntament de Calaf va demanar als responsables de l'Agència de Salut Pública i de l'empresa adjudicatària del servei, Aigües de Manresa, realitzar una reunió oberta a tota la població per donar explicacions i resoldre dubtes. Aquesta es va realitzar el dimecres 30 de setembre al Casino de Calaf i hi van assistir una setantena de persones.

La clau del problema, la mala qualitat en origen

Aigües de Manresa va explicar que actualment el municipi de Calaf obté l'aigua de dos pous i de la riera del Mantellí. En el cas dels pous, aquests tenen nitrats i en el cas de la riera del Mantellí, l'aigua registra trihalometans i per tant, cap de les dues aigües soles té bona qualitat. En aquest sentit, és gràcies a la barreja de les dues fonts que Calaf pot disposar d'aigua potable, tot i que la qualitat està sempre fregant els límits que marquen les directives per al seu ús com a aigua de boca.

En el cas en què una de les dues fonts tingui problemes, es desequilibren els valors de la qualitat de l'aigua i aquesta perd la seva potabilitat. Si plou molt, els nitrats s'escampen cap a l'aigua subterrània dels pous i si plou poc, la riera del Mantellí baixa amb poca aigua i s'eleva l'índex de trihalometans.

Segons va explicar Aigües de Manresa, aquest estiu, hi ha hagut una situació climatològica desfavorable que ha fet augmentar els nitrats per sobre els 50 mg/l i de moment, no s'ha pogut tornar a estabilitzar. L'empresa va assenyalar que des de sempre s'han seguit protocols de detecció d'anomalies de la qualitat de l'aigua basats en analítiques periòdiques però va explicar que al llarg dels anys, els valors de contaminants han pujat de mica en mica. Això fa que els episodis en els quals l'aigua deixa de ser apta per al consum cada cop siguin més freqüents i s'hagin d'activar els protocols de detecció d'anomalies més sovint, tot i que no suposoen una gravetat molt superior a abans.

El consum en excés, un possible risc per a la salut a llarg termini

Des de l'Agència de Salut Pública van voler aclarir que quan els valors superen els 50 mg/l de nitrats o 100 micrograms/l de trihalometans l'aigua no és apta pel consum i no es pot fer servir per beure ni cuinar.

Tot i no ser apta, si se n'ha consumit per desconeixement, això no suposa un problema a curt termini, però encara que no hi hagi una afectació immediata, no es descarta que amb els anys puguin aparèixer dolències derivades en els casos que s'hagi consumit un excés de nitrats i trihalometans.

També van voler aclarir que dermatologicament, una aigua amb un nivell de nitrats o trihalometans elevats no té cap afectació a la pell.

La solució definitiva: la connexió a l'embassament de la Llosa del Cavall i una planta d'eliminació de nitrats

L'Ajuntament de Calaf  va explicar les dues solucions a curt termini amb què està treballant i que preveuen que estiguin a punt a partir del juny del 2021.

Per una banda, la concessió amb el ramal de la Llosa del Cavall, aquesta no està en funcionament a causa de diferents motius:

• Els processos per canviar la titularitat d'Aigües Ter Llobregat (ATL), gestora de l'embassament de La Llosa del Cavall de titularitat privada a pública i un altre cop a privada.
• Que la canonada es va quedar a 50 metres de la concessió amb el subministrament d'aigua de Calaf.
• Que els processos per a donar el servei i la licitació d'obres d'ATL, en ser una empresa pública, requereixen molt temps.

La segona, una planta per extreure els nitrats de l'aigua freàtica de Calaf mitjançant un sistema de desnitrificació biolègica pioner al nostre territori. Aquesta solució es troba en fase de redacció del projecte i se n'ha signat el contracte aquesta setmana. Podria estar operativa durant l'estiu del 2021.

Els dubtes de la ciutadania

Seguidament, en el torn de preguntes els assistents a la reunió, van manifestar les seves inquietuds amb aquest problema. Algunes de les preguntes més rellevants van ser les següents:

- Si l'aigua és de tan mala qualitat i a més a més hi ha períodes que no es pot beure, com és que no es rebaixa el preu del rebut de l'aigua, almenys en les factures que coincideixen amb els episodis en què no es pot fer servir l'aigua per a ús de boca?

La resposta d'Aigües de Manresa va ser que no ho poden fer perquè estan obligats a l'equilibri econòmic de la gestió. Per tant, en els períodes de mala qualitat de l'aigua ells tenen encara més despeses a causa de tots els tractaments i protocols que han d'activar, en canvi, no proposen una pujada del preu de la quota.

- Si l'aigua no és apta per al consum humà com és que no es fa una campanya més potent per informar a la gent?

En resposta a aquesta pregunta l'Agència de Salut Pública de Catalunya va explicar que existeixen diferents protocols d'actuació davant de cada cas depenent de la seva gravetat. Per exemple, en el cas d'una contaminació per hidrocarburs els protocols d'actuació i informació a la ciutadania són molt més contundents i dràstics. En canvi, per la presència de nitrats o terbolesa els protocols per avisar la població són molt més suaus donat el baix risc per a la salut de les persones. Va admetre també que potser s'haurien de revisar aquests protocols.

- Si només queden 50 metres fins a la connexió de Calaf amb la Llosa del cavall, com és que es tarda tant?

En resposta a aquest tema, l'Ajuntament va transmetre les explicacions que els va donar Aigües Ter Llobregat (ATL) a la mateixa pregunta. El cas és que no només es tracta de connectar, sinó que s'han de fer unes instal·lacions de control de l'aigua per garantir la qualitat, la pressió i el cabal de l'aigua abans d'injectar-la al circuit municipal, i això és un procés més lent i més costós.