El calafí Ramon Nadal i Guarda, important proveïdor de la Casa Reial al segle XVIII, va ser protagonista de la darrera xerrada del Mil•lenari

Segons va explicar Muset, Nadal i Guarda, provenia d'una família de traginers calafins. El seu pare, Ramon Nadal i Major, va ser un dels molts homes de la zona que es va dedicar a transportar els excedents de producció catalans a la resta de l'estat, i a importar aquelles primeres matèries que aquí escassejaven. Ramon Nadal i Guarda, però va fer un pas més, i no només va aconseguir instal·lar una gran botiga en ple centre madrileny, dominat en aquells moments pel monopoli dels “Cinco Gremios Mayores”, si no que a més, es va convertir en subministrador oficial de la Casa Reial. El seu producte estrella eren les Indianes (teixit de cotó amb rics estampats de colors que es fabricaven a Catalunya, i sobretot a Barcelona). La historiadora va relatar la important relació entre el comerciant calafí afincat a Madrid i el fabricant d'indianes barceloní Francesc Ribas. Muset va explicar que Nadal i Guarda no només va significar la porta d'entrada a Madrid per als productes de Ribas, sinó també per altres productors catalans.

Un pioner en l'aplicació de tècniques de màrqueting

Assumpta Muset també va destacar de la figura de Nadal i Guarda que va ser un pioner en l'aplicació de tècniques de màrqueting. Va ser dels primers en organitzar trobades a casa seva amb nobles i gent benestant de l'època per presentar-los les darreres novetats que arribaven de Barcelona, mentre prenien xocolata amb xurros i altres exquisideses de l'època. Una altra de les tècniques que feia servir era fer vestir la seva esposa amb els darrers teixits i complements fabricats a Barcelona per cridar l'atenció de les altres dones amb qui es relacionava en festes i actes socials.

Una de les particularitats de Nadal i Guarda va ser  que disposava d'una àmplia oferta de productes de totes les qualitats: Subministrava productes a la Casa Reial, oferint-los els millors teixits i estampats (sovint fabricats en exclusiva), però també adaptava aquests teixits i estampats al poder adquisitiu de totes les classes socials, perquè tothom pogués anar “a la moda”. Muset va explicar que el fet que la família reial i la noblesa lluís els seus teixits, servia de reclam, perquè després la resta de la societat volgués vestir com ells, en la mesura de les seves possibilitats.

Assumpta Muset va explicar que s'havia dedicat a estudiar el paper que va tenir Nadal i Guarda en el desenvolupament del comerç català, però que no s'havia centrat en seguir-li la pista. Va apuntar, això sí, que els seus dos germans, després de passar per la botiga madrilenya, com a aprenents, van anar a fer les amèriques i es van establir a Argentina, on van seguir la tradició del seu germà. Van posar sovint els seus diners a favor de la causa de la corona d'Espanya en la lluita contra els anglesos, fins al punt que la nissaga va acabar abandonant el món del comerç per passar al món militar, convertint-se en figures destacades en aquest sentit.

En acabar la xerrada, el grup calafí Conya Marinera va oferir una selecció de les seves peces més representatives i en acabar l'actuació es va oferir un petit refrigeri per a tots els assistents.