La sala d'actes del Casal es va omplir amb motiu d'aquesta cita amb la història, que va representar un repàs detallat per l'evolució dels oficis calafins des del segle XVII i fins l'actualitat. Jordi Nadal va recórrer a fonts diverses, com ara cadastres, anuaris, dietaris de viatge o la Topografia mèdica, entre d'altres, per analitzar les activitats econòmiques més significatives i nombroses entre la població. A banda dels oficis que podien trobar-se a totes les viles d'entorn rural i de mida petita com Calaf —pagesos, ferrers, fusters...—, al nostre municipi hi hagué una presència notable de dues ocupacions: traginers i espardenyers-sabaters.
En el primer cas, es tractava en origen d'una activitat econòmica que completava la pagesia, però que amb els anys anà agafant embranzida fins que al segle XVIII portà a un autèntic esplendor econòmic del poble. Segons Nadal, aquest auge només és comparable al revulsiu que significà l'arribada del tren, al segle XIX i a principis del XX. En aquest sentit, l'historiador va destacar la importància dels antics magatzems que encara queden al costat de la via del tren, i proposà de fer-ne un inventari abans no sigui massa tard.
Pel que fa a l'ofici d'espardenyer i sabater, el fet curiós és l'elevat nombre d'artesans que s'hi dedicaven: al cadastre de 1750, per exemple, n'hi apareixen 22, xifra ben destacable en una vila de la mida de Calaf.
Jordi Nadal va aportar també dades pel que fa a la configuració del poble. En aquest mateix cadastre, queda reflectit que la plaça Gran (llavors plaça Major) concentrava les cases i famílies més benestants; el carrer de Sant Jaume era el més poblat, divers i dinàmic; i el carrer de Sant Antoni (llavors carrer Nou) acollia les famílies més joves i de classes socials més humils.
En acabar la conferència, que va ser presentada per l'alcaldessa Maria Antònia Trullàs i el professor calafí Josep Maria Solà, diversos alumnes de l'Escola Municipal de Música van interpretar peces inspirades en oficis.