Laureà Figuerola, un personatge cabdal però perseguit per l’oblit

 

Costas va explicar que Figuerola va ser un personatge de transcendència en una època de transició de l'antic règim cap a un país amb estructures liberals. De la seva labor en va destacar sis punts principals: la introducció de la pesseta com a moneda única a tot l'estat en un moment on hi circulaven 90 monedes diferents; la introducció d'una reforma tributària, i en especial l'impost que més endavant s'anomenaria de la renda; l'impuls de la llei de societats anònimes; la introducció de la llei hipotecària; la llei de mines i finalment la introducció de la llei aranzelària.

 

Costas va afirmar que Figuerola havia estat un dels polítics i economistes més destacats del país, però que tot i així havia estat un personatge perseguit per l'oblit.  Els motius que explicarien aquest fet, segons Costas, podrien ser el fet que hagués estat un personatge contracorrent i trencador i que va ser molt radical en la defensa del lliurecanvisme, el fet que fos maçó, i també que era una persona que no tenia pràcticament vida social.

 

Figuerola va començar la seva carrera com a economista, com a defensor de les idees prohibicionistes, però la seva visita a la primera exposició universal, i la irrupció amb força de la màquina de vapor en el ferrocarril i en la indústria, van fer que es quedés meravellat pel progrés, i es convertís en un ferm defensor de la introducció al país d'aquestes noves tecnologies. Això el va fer defensar una nova política aranzelària que permetés la importació de maquinària de l'estranger, entre d'altres mesures liberals.

 

Laureà Figuerola es va convertir en cap de l'escola econòmica liberal, i el 1968 va ser nomanat Ministre d'economia, una tasca que va desenvolupar fins el 1870, deixant una obra espectacular.

 

Costas va explicar que les arrels calafines de Laureà Figuerola van tenir un paper clau en el seu pensament i en les polítiques que va impulsar. Fill de comerciants, i d'un poble amb una llarga tradició en aquest sentit, va viure de primera mà les dificultats de circular per un territori amb duanes interiors, i on hi havia més de 90 monedes diferents. Potser també per això, segons Costas, va veure clar, un cop va tenir poder de decisió que calia impulsar polítiques liberals per a que tot això no fos un entrebanc.

 

La xerrada va omplir la Sala de Fusta del Casal de Calaf, que després va comptar amb l'actuació  musical de Conxita Solà i Eloi Estany, que van interpretar composicions musicals de música de cambra. En acabar es va servir un petit refrigeri pels assistents.