L’Historiador Josep M. Masnou va parlar sobre el Priorat de Calaf en la 5a conferència del cicle del Mil·lenari

Dilluns, 1 de setembre de 2014
La Sala d'actes de Calaf va aplegar divendres passat un bon nombre de persones que no es van voler perdre la cinquena conferència del Mil·lenari, aquesta vegada dedicada al Priorat de Sant Jaume de Calaf.

L'historiador Josep Maria Masnou, gran coneixedor de la història del municipi i en concret de la la parròquia i del Priorat de Calaf - ja que es va encarregar durant molt de temps d'organitzar l'arxiu parroquial calafí-, va parlar del context religiós que envoltava el segle XI, època en que se situa la primera referència al municipi.

Masnou va començar la seva xerrada afirmant que la història de del Priorat de Sant Jaume Calaf estava estretament vinculada a la història dels bescomptes i a la canònica de Cardona. Les canòniques eren comunitats de clergues que podien tenir descendència i béns propis i que se n'encarregaven d'administrar les terres i les possessions, i també de defensar-les dels atacs. L'historiador va posar especial èmfasi en explicar que en aquest sentit l'àmbit laic i religiós estaven lligats en les figures dels canonges-levites, com ho va ser Guillem de Mediona, senyor de Calaf a partir del 1015. Masnou va explicar que els levites eren clergues i a l'hora guerrers, que es cuidaven de la pervivència de les seves possessions en una zona de frontera, a llindar amb les terres dominades pels sarraïns i que deixaven en herència aquestes possessions als seus descendents.

L'historiador va explicar que aquesta situació es va mantenir fins als anys de la reforma gregoriana (1078-1080) quan es va decidir deixar de banda l'àmbit laic de l'església i es va tirar endavant la reforma de les canòniques, entre les quals la de Cardona, on segons va explicar Masnou, els canvis van ser fàcilment introduïts. La reforma va imposar una vida ordenada per als clergues, el retorn de la vida en comunitat que va passar per exemple per la creació de refetons o  menjadors comuns, la necessitat de cuidar-se dels pobres i malalts, amb la creació d'albergueries i hospitals, i l'aparició de càrrecs com el de Prior o sagristà.

La primera constància que es té del Priorat de Sant Jaume de Calaf és del 1082, segons va explicar Masnou. Aquesta es tractava d'una comunitat d'uns cinc clergues que vivien sota la direcció del prior de Calaf, una figura que no vivia al municipi, sinó a Cardona que és d'on depenia el priorat. En aquells moments el Priorat de Calaf posseïa béns com ara el Castell d'Aleny, el Mas Juneda, la Coromina, la parròquia de Calonge, la de Conill, la de Dusfort, de la Molsosa, de Sant Pere de l'Arç... Segons va explicar l'historiador, es calcula que depenien del Priorat de Calaf el 10% del total dels béns de la Canònica de Cardona.

Tal com va explicar l'historiador, no va ser fins el segle XVI que el Priorat de Calaf es va independitzar de Cardona, amb la supressió de la canònica i la creació de les col·legiates.

En acabar la xerrada, l'alcaldessa Maria Antònia Trullàs —que també va encarregar-se de la presentació de l'acte, juntament amb mossèn Joan Sanglas— va fer lliurament a Josep Maria Masnou d'un obsequi commemoratiu del Mil·lenari. A continuació, els assistents van poder degustar productes artesans calafins.

Darrera actualització: 21.09.2023 | 12:11